El dissabte 18 d'agost es va celebrar, un any més, una milla força mediàtica, com és la Milla de St Antoni de Calonge. Aquest any, de nou va ser convidat a la cursa èlit l'olímpic de Lloret Àngel Mullera. Aquest any de nou,els veterans de 35 a 39 anys vam córrer juntament amb els de categoria èlit, per tant jo vaig tornar a córrer a la carrera de l'Àngel. Va ser tot un privilegi córrer amb aquesta màquina.
De totes maneres vaig optar per fer una cursa de menys a més. Vaig optar per no sortir al grup davanter comandat per en Mullera i tot l'equip del TR Running. Em vaig quedar una mica més arresserat en un petit segon grup al darrera. Vaig donar dues voltes al circuit a un ritme fortet aguantant i en iniciar la tercera veig que el grup davanter es comença a trencar pels canvis de ritme. Jo faig el mateix i decideixo tirar fort cap endavant deixant el grupet on anava. S'inicia la quarta volta i encara tinc temps de sobrepassar alguns corredors rebentats que s'havien apuntat al grup d'en Mullera però no van aguantar fins el final. Arribo molt bé amb força i progressió fins a la meta amb un gran sprint que em porta fins a la novena plaça general, però segon de la meva categoria. Una gran forma d'acabar la temporada, ja que a partir d'ara faré tres setmanes de repós i després tornaré per iniciar la nova temporada.
Disculpeu la mala qualitat de la foto, però la fotògrafa s'està treient el títol encara i a més era de nit...
De totes maneres vaig optar per fer una cursa de menys a més. Vaig optar per no sortir al grup davanter comandat per en Mullera i tot l'equip del TR Running. Em vaig quedar una mica més arresserat en un petit segon grup al darrera. Vaig donar dues voltes al circuit a un ritme fortet aguantant i en iniciar la tercera veig que el grup davanter es comença a trencar pels canvis de ritme. Jo faig el mateix i decideixo tirar fort cap endavant deixant el grupet on anava. S'inicia la quarta volta i encara tinc temps de sobrepassar alguns corredors rebentats que s'havien apuntat al grup d'en Mullera però no van aguantar fins el final. Arribo molt bé amb força i progressió fins a la meta amb un gran sprint que em porta fins a la novena plaça general, però segon de la meva categoria. Una gran forma d'acabar la temporada, ja que a partir d'ara faré tres setmanes de repós i després tornaré per iniciar la nova temporada.
Disculpeu la mala qualitat de la foto, però la fotògrafa s'està treient el títol encara i a més era de nit...